Nest boxes to recover bird populations after fire

Photo by Marc Anton

Nest boxes are often used to try to recover bird populations after a forest fire. This study shows this can be a very good idea, at least for some species.

 

 

 

Title: Do nest-boxes encourage the recovery of bird populations after fire? A field experiment with tits in a Mediterranean forest

Authors: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at] ornitologia.org
Abstract: After natural or man-induced disturbances, management practices are frequently applied to accelerate the recovery of ecosystems. A very particular case is the placing of nest-boxes in recently burnt forests in order to maintain or increase hole-nesting bird populations. However, the usefulness of this technique has to date never been fully evaluated. In August 2003 a large wildfire burnt 4,589 ha of evergreen Mediterranean forest in Sant Llorenç del Munt Natural Park (Barcelona, north-east Iberian Peninsula) where a transect-based monitoring programme was instigated in 2002. In spring 2005 we placed 135 nest-boxes in part of the burnt area and began censuses of their tit populations; at the same time we began tit censuses in burnt areas without nest-boxes. Nest-box occupancy rose progressively from 17% to 30%, mainly by Great Parus major and Blue Tits Cyanistes caeruleus, and exceptionally by Crested Tit Lophophanes cristatus and Wryneck Jynx torquilla. Tits mainly occupied boxes located in living tall trees standing in clumps. Finally, tit abundance was higher in 2007 in burnt areas with nest-boxes than in burnt areas without nest-boxes. Overall, Great and Blue Tit populations did not undergo significant population changes after the fire, whereas Crested Tit numbers (the species using fewest nest-boxes) decreased dramatically. These facts suggest that the placement of nesting boxes benefited tit populations and in particular those of Great and Blue Tits. Therefore, our study shows that placing nest-boxes in Mediterranean burnt areas seems to be an effective management practice that can stabilise or increase hole-nesting parid populations.

 

Full text

 

 

CATALÀ
 

Títol: Ajuden les caixes niu a recuperar les poblacions d’ocells després d’un incendi? Un experiment de camp amb mallerengues en un bosc mediterrani

Autors: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at]ornitologia.org

Resum: Després de pertorbacions naturals o induïdes per l’acció de l’home, és freqüent aplicar pràctiques de gestió encaminades a accelerar la recuperació dels ecosistemes afectats. Un cas molt particular es la col·locació de caixes-niu en boscos recentment cremats amb la finalitat de mantenir i afavorir les poblacions d’ocells que nien en els forats dels arbres. No obstant això, la utilitat d’aquesta pràctica no ha estat encara plenament avaluada. L’agost de 2003 un gran incendi forestal va cremar 4.589 hectàrees al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt (nord-est península Ibèrica). A la primavera de 2005 vam col·locar 135 caixes-niu a l’àrea cremada i, paral·lelament, vam realitzar censos de la població de pàrids a l’àrea en la que es van col·locar les caixes, així com en zones cremades en les quals no es van col•locar caixes-niu. Els censos es van realitzar aprofitant programes de seguiment anteriors al foc. Concretament, vam estudiar 1) els models d’ocupació de caixes-niu pels pàrids; 2) quines variables ambientals van ser determinants en l’ocupació de les caixes; i, finalment 3) si l’oferta de la caixes-niu en la zona cremada va beneficiar a la població de pàrids. Els nostres resultats indiquen que l’ocupació de les caixes-niu va augmentar al llarg dels tres anys d’estudi passant d’un 17% a un 30%. D’altra banda, les caixes van ser ocupades principalment per la Mallerenga Carbonera Parus major i la Mallerenga Blava Cyanistes caeruleus i, de manera excepcional, per la Mallerenga Emplomallada Lophophanes cristatus i el Colltort Jynx torquilla. A més, vam trobar que les mallerengues ocupaven principalment les caixes situades a major alçada, en arbres vius  i en les zones amb major cobertura vegetal. Finalment vam trobar una diferencia significativa en el nombre de mallerengues al comparar els censos de les àrees cremades amb caixes-niu amb aquelles en les quals no es van col·locar caixes. Al mateix temps les poblacions de Mallerenga Carbonera i de Mallerenga Blava no van mostrar canvis significatius en la zona de estudi després dels incendis, mentre que la de Mallerenga Emplomallada va disminuir dràsticament. Aquets fets suggereixen que la col·locació de caixes-niu va beneficiar les poblacions d’aquelles espècies de mallerenga que accepten nidificar en aquest tipus de substrat fàcilment, en el nostre estudi, la Mallerenga Carbonera i la Mallerenga Blava.

Text complet

ESPAÑOL

Título: Ayudan las cajas nido a recuperar las poblaciones de aves después de un incendio? Un experimento de campo con páridos en un bosque mediterráneo
Autores: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at]ornitologia.org 

Resumen: Tras la acción de perturbaciones naturales o inducidas por el hombre, se suelen aplicar prácticas de gestión con la finalidad de acelerar la recuperación de los ecosistemas afectados. Un caso muy particular es la colocación de cajas-nido en bosques recientemente quemados con el objetivo de mantener o incrementar las poblaciones de aves que anidan en los huecos de los árboles. Sin embargo, la utilidad de esta práctica no ha sido plenamente evaluada hasta la fecha. En agosto de 2003 un gran incendio forestal quemó 4.589 hectáreas en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt (Barcelona, nordeste Península Ibérica). En la primavera de 2005 colocamos 135 cajas-nido en el área quemada y, paralelamente, llevamos a cabo censos de la población de páridos en el área en la que se colocaron las cajas, así como en zonas quemadas en las que no se colocaron cajas-nido. Los censos se realizaron aprovechando programas de monitoreo previos al fuego. Concretamente, estudiamos 1) los patrones de ocupación de las cajas-nido; 2) las variables ambientales que rigieron dicha ocupación; y, por último, 3) si las cajas-nido habían beneficiado o no a las poblaciones de páridos. Nuestros resultados indican que la ocupación de las cajas-nido fue en aumento a lo largo de los tres años de estudio pasando desde el 17% al 30%. Las cajas fueron ocupadas principalmente por el Carbonero Común Parus major y el Herrerillo Común Cyanistes caeruleus y, excepcionalmente por el Herrerillo Capuchino Lophophanes cristatus y el Torcecuello Jynx torquilla. Además, encontramos que los páridos ocupaban principalmente las cajas situadas a mayor altura, en árboles vivos  y en las zonas con mayor cobertura vegetal. Por último, encontramos una diferencia significativa en el número de páridos al comparar los censos de zonas quemadas con cajas-nido y los que no tenían cajas. Al mismo tiempo las poblaciones de Carbonero Común y Herrerillo Común no mostraron cambios significativos en la zona de estudio después de los incendios, mientras que la de Herrerillo Capuchino disminuyó drásticamente. Estos hechos sugieren que la colocación de cajas-nido benefició las  poblaciones de páridos que aceptan fácilmente anidar en este tipo de sustrato, en nuestro estudio el Carbonero Común y el Herrerillo Común.

Texto completo