Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley

19 November 2009


The Long-eared Owl has declined in many European countries.
This paper analysed the wintering diet of the species in the Ebro valley and found it quantitatively more similar to those from S Iberia and composed mainly by rodents.

Photo by Daniel Alonso



Title: Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley (NE Iberia)
Authors: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga

E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es

Abstract: We studied the diet of Long-eared Owls Asio otus in a communal winter roost in the Ebro valley (NE Iberia). Overall, 846 prey items from more than 400 pellets were analysed. Rodents constituted the bulk of the owls’ diet (98%), above all Mus spretus (69.9%), followed by Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) and Microtus arvalis (0.4%). The rest of the prey items (1.9%) consisted of small passerines. Qualitatively, our results were more similar to those reported from N Iberia than from S Iberia, although quantitatively our results were much closer to those from S Iberia (with a greater amount of mice, Mus spp.) than from N Iberia.
 
Full text
 



CATALÀ


Títol: Dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a la vall de l’Ebre (NE d’Ibèria)
Autors: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga

E-mail:
jarizaga[-]alumni.unav.es
Resum: Es va estudiar la dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a partir de les dades obtingudes en un dormidor comunal a la vall de l’Ebre (NE d’Espanya). D’una mostra d’aproximadament 400 egagròpiles es van obtenir i identificar 846 preses. Els rosegadors van constituir la major part de la dieta (98%), principalment Mus spretus (69.9%), seguit de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) i Microtus arvalis (0.4%). La resta de la dieta (1.9%) va estar constituïda per petits passeriformes. Qualitativament els nostres resultats van ser més similars als d’altres zones del N d’Espanya que als del S d’Espanya. Quantitativament, no obstant això, van ser més similars a les d’altres localitats del S d’Espanya, on l’abundància relativa de Mus spp. és major.
 
Text complet



ESPAÑOL


Título: Dieta invernal del Búho Chico Asio otus en el valle del Ebro (NE de Iberia)
Autores:
Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga

E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es
Resumen: Se estudió la dieta invernal del Búho Chico Asio otus a partir de los datos obtenidos de un dormidero comunal en el valle del Ebro (NE de España). De una muestra de aproximadamente 400 egagrópilas se obtuvieron e identificaron 846 presas. Los roedores constituyeron la mayor parte de la dieta (98%), principalmente debido a Mus spretus (69.9%), seguido de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) y Microtus arvalis (0.4%). El resto de la dieta (1.9%) estuvo constituida por pequeños paseriformes. Cualitativamente nuestros resultados fueron más similares a los de otras zonas del N de España que a los del S de España. Cuantitativamente, no obstante, fueron más similares a los de otras localidades del S de España, donde la abundancia relativa de Mus spp. es mucho mayor.
 
Texto completo



0 comentarios:

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP